L’estany d’Ivars i Vila-sana consolida el seu interès i valor ecològic d’ençà de la finalització del projecte de recuperació.

Una seixantena de persones assisteixen a la 2a jornada de Patrimoni natural de l’estany.

El Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana ja ha executat el 80% dels projectes del seu pla d’usos i gestió, coordinat per La Llena.

Els científics i tècnics que han estudiat els aspectes naturals de la recuperació de l’estany d’Ivars i Vila-sana, com la qualitat de l’aigua, la flora i la fauna consideren que l’espai ha assolit les expectatives previstes i evoluciona segons les previsions. Aquestes conclusions s’han obtingut de la 2a Jornada del Patrimoni natural de l’estany, celebrada el dissabte 15 de desembre de 2012 a l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell. A la trobada, van participar-hi nombrosos estudiosos i tècnics. En total, una seixantena de persones van assistir-hi de públic.

Els treballs de recerca fets des de l’inici de la inundació dels terrenys (2005) fins al dia d’avui posen de relleu que, en pocs anys, l’estany d’Ivars i Vila-sana ha esdevingut un dels espais naturals de tipus humit més importants de l’interior del país, amb una important biodiversitat i valor paisatgístic. Espècies considerades típiques d’aquests ambients hi troben l'hàbitat adequat. D’entre aquestes, moltes són protegides i algunes, fins i tot, amenaçades o en perill d'extinció a Catalunya, com la tortuga d'estany, la mallerenga de bigotis, la gavina capnegre, la rata d'aigua o el rat penat de peus grans. També hi trobem mostres i testimonis de vegetació adaptades a sòls molt salins, com els limoniums o els salats.

El control i eliminació de les espècies invasores i al·lòctones continua sent el principal repte per a la conservació i millora ecològica. Cal treballar per intentar controlar o eliminar espècies com la carpa, el llucioperca, la canya o el xop del canadà.

Quant a la qualitat de l'aigua, es considera que evoluciona sota les previsions, en el sentit que l'estany es comporta com un sistema eutròfic, després d'un procés inicial d'inundació, de maduració i ara de recirculació de l'aigua.

Pel que fa a la repercussió dels treballs de l’estany, l'espai natural apareix ja en publicacions internacionals especialitzades o articles científics, com l'estudi comparat de temperatura corporal i ambiental en tortugues, o també el seguiment de les colònies de cria d'ocells amb aeromodels teledirigts.

Revisats els aspectes més relacionats amb la riquesa biològica de l’estany i la consolidació de l’espai natural, es pot determinar que el pla d'usos i gestió, aprovat l'any 2007, es troba executat en un 80%. Aquest pla d’usos és el document que preveu els objectius, les estratègies i els projectes a fer a l'estany, tant des del punt de vista ecològic com d'ordenació