Som allò que vivim i respirem. Volem contribuir a millorar la qualitat de l’entorn, que és també qualitat de vida. A La Llena, amb menys, fem més. Busquem camins més fàcils per arribar a un lloc millor. Destriem el gra de la palla. Apliquem el sentit comú a la nostra feina. La curiositat és la llavor de la intel·ligència. La gent de La Llena busquem a les coses, la justa mesura. L’activitat econòmica genera efectes que poden esdevenir oportunitats. Busquem l’encaix entre actuar, produir i respectar el territori. El camí cap a la sostenibilitat passa per reconèixer la simplicitat. Nosaltres apliquem aquest criteri en els nostres serveis i projectes.

La Llena

Abadia, 8

25400 Les Borges Blanques

Tel 973 143 038

On som

La Llena

La Llena · serveis i projectes ambientals

Abadia, 8

25400 Les Borges Blanques

Tel 973 143 038

L'Abadia Vella de Les Borges Blanques

L’Abadia vella, una nova seu i un espai per a la creació, l'aprenentatge i el coneixement de la sostenibilitat

L’aposta de La Llena per a la restauració i rehabilitació de l’abadia vella de les Borges i la seva conversió al nou ús exemplifica els valors socials i ambientals de l’empresa:

  • compromís amb el passat i respecte pel patrimoni
  • compromís amb la comunitat
  • compromís amb la sostenibilitat, edifici eficient
  • responsabilitat social, garantint les millors condicions de treball i confort
  • visitable, dotada d’una funció pedagògica

L'Abadia Vella de Les Borges Blanques

L’Abadia vella és un edifici històric recollit a l’inventari de béns del patrimoni arquitectònic de Catalunya del Departament de Cultura. L’immoble, situat al barri més antic de la població i al qual donava nom, data en origen del segle XIV i respon a la proximitat del temple parroquial de Sant Pere del qual li’n separava l’antic fossar, seguint el patró original d’assentament església- cementiri- rectoria que s’ha mantingut als llogarrets que menys canvis han experimentat. Posteriorment, a finals del s. XVIII, el creixement de la vila va motivar el trasllat del fossar vell a un cementiri extramurs. El seu ús religiós perdurarà fins al 1936, moment en què els preveres s’allotjaran temporalment en domicilis de particulars i així fins a finals dels anys quaranta en què, amb fons al programa de Regiones Devastadas, es construeix la moderna rectoria que s’ubica al solar de darrere de l’església. Després de la guerra civil, l’Abadia esdevé un habitatge familiar fins que a l’any 1999 l’abandona la seva darrera habitant i roman, per primer cop, inhabitat.

A l’any 2005, La Llena, una empresa de serveis i projectes ambientals, adquireix l’edifici en estat de semiruïna per tal d’ubicar-hi la seva seu. Al març de 2007 n’emprèn les obres de restauració i rehabilitació i finalment al 2010 hi instal.la les noves oficines.

Passi de diapositives


Porta d’entrada

Porta d’entrada

La porta original data previsiblement de la darrera dècada del segle XVIII. És de fusta i duu un folre metàl·lic a l’exterior que l’ha protegit de l’intempèrie. Alguna de les peces que el formen podria tractar-se de retalls reaprofitats d’un antic retaule, capçal de llit, etc.

Escalinata i rentador

Escalinata i rentador

Aquesta és l’escala original a la qual s’ha afegit l’esglaó inferior i s’ha suprimit el balustre esquerre per la irrupció de la caixa de l’ascensor. Originalment, per alguna raó que s’ignora cada esglaó duia inscrites tres xifres en ordre ascendent de l’1 al 15 (1, 2, 3; 4, 5, 6; ..) que es reprodueixen igualment. El rentador de pedra, abans situat a la sala annexa, és excepcional per la seva dimensió. Probablement era utilitzat per l’assistent del capellà o capellans, la majorala, que es feia càrrec de totes les tasques domèstiques de la rectoria, entre elles, la neteja de la roba.

Sitges de gra

Sitges de gra

Receptacles excavats a la roca, en aquest al tapàs, nom popular que es dóna al tram de margues blavoses, finament laminades i amb presència d’argiles. Antigament en disposaven la major part d’habitatges per a l’emmagatzematge i conservació del blat i altres cereals de gra. L’edifici en disposa de dos de forma troncocònica ovalada i base plana. Tenen una capacitat aproximada de 5 m3 cadascun. Durant l’obra, al lloc on es troba la caixa de l’ascensor, també va aparèixer un cup de base quadrada recobert amb cairons o rajola vidriada per a l’emmagatzematge d’oli o vi.


Escala de pedra i balustre de ferro colat

Escala de pedra i balustre de ferro colat

El pany d’escala forma part de l’obra nova així com els esglaons de pedra que han estat reutilitzats d’un altre edifici proper situat al carrer Sant Pere, núm. 2 i 4. Així mateix, s’ha fet amb el balustre de ferro colat, el qual reprodueix una simetria típicament modernista i present a altres immobles de la primeria del segle XX.

Balconada de fusta del primer pis

Balconada de fusta del primer pis

Aquesta balconada és més antiga tant pel tancament, porta i mecanisme, com per l’existència del balconet en barrots de fusta, miraculosament conservat, que va predominar abans de la socialització de la forja i l’ús del balcó de ferro que té lloc a partir de mitjans del segle XIX. De fet, és l’existència del propi balcó que es generalitza a partir del segle XVII- XVII, quan s’espaien els períodes bel·licosos i convulsos, ja que fins llavors les obertures eren les justes per a la ventilació i la llum. En aquest sentit, la porta ja es va obrar sobre una finestra existent com s’observa exteriorment.

Balconada de ferro del primer pis

Balconada de ferro del primer pis

L’any del balcó de ferro, 1861, indica l’any de construcció del conjunt de la balconada, és a dir, el balcó de ferro, la llosa de pedra i els tancaments, portes i mecanismes. Això ho va fer amb posterioritat a l’altre balcó tot ell més rudimentari. Amb tota seguretat –com s’esmenta per al balcó veí–, l’edifici ja comptava amb una finestra que va esdevenir balcó.


Biguetes o cabirons de fusta

Biguetes o cabirons de fusta

La tirada de biguetes de fusta, dits cabirons, en secció rectangular del forjat superior de la planta primera, junt amb la jàssera central del vestíbul, són els elements que s’han pogut mantenir de l’estructura original atès el mal estat inicial i la reglamentació vigent en edificació. El material és fusta de “melis” i per això, amb tota probabilitat es tracta de pi roig procedent del Pirineu i necessàriament transportada en rais.

Jàssera i jardineres

Jàssera i jardineres

La biga de fusta que se sustenta sobre el finestral de la segona planta, abans formant un sotacoberta obert, procedeix d’una premsa d’oli de biga, sistema de premsatge de l’oliva comú entre el s. XVIII i finals del s. XIX. Podem deduir que s’hauria incorporat a l’edifici al final de la vida útil de l’enginy, per tant, al llarg o finals del s. XIX. La peça correspon a l’anomenada cuixa, l’eix vertical més potent del mecanisme. Les jardineres que se sustenten a la base del finestral probablement havien estat menjadores per al bestiar reutilitzades més recentment, a mitjans del segle XX, amb l’ús de jardinera, probablement amb la conversió de l’edifici a habitatge.

Monedes

Monedes

En el transcurs de les obres van ser descobertes un conjunt de monedes a sota d’una escala. El seu valor és bàsicament documental, atès que es tracta d’un conjunt nombrós d’elements compresos entre s. XVII i XVIII. Atès el seu valor monetari escàs podria tractar-se d’almoines o donacions dels fidels.


L’obra de rehabilitació i restauració

L’obra de rehabilitació i restauració de l’abadia vella es va allargar tres anys durant els quals, hi van intervenir experts i tècnics de diferents camps per tal de trobar l’encaix als dubtes que van apareixent en una intervenció arquitectònica d’aquestes característiques. El resultat final de l’obra ha embellit el paisatge urbà de les Borges Blanques en un punt de la ciutat amb una especial càrrega històrica i simbòlica.

Abans de l'obra, façana Abans de l'obra, darrera Durant l'obra, façana Durant l'obra, darrera Obra finalitzada


Un edifici eficient i sostenible

La rehabilitació de l’edifici s’ha realitzat seguint algunes pautes de construcció sostenible també coneguda com arquitectura bioclimàtica. Això equival a considerar les condicions climàtiques de l'entorn per a augmentar l'eficiència energètica i reduir l'impacte ambiental, a l’hora que es millora el confort tèrmic interior. Es tracta d'un procés integral que abasta des de l'elecció i orientació de l’edifici al tractament exterior de la coberta i els paraments, l’ús d’elements d’estalvi i materials ecològics, i un ús accessori o de mer suport de sistemes mecànics o automatismes. Així per exemple, la instal·lació de plaques fotovolàiques, l’aprofitament de la llum natural i la ventilació creuada no només suposen un estalvi econòmic i un menor consum d'electricitat (que estalvia la crema de combustibles fòssils i l’alliberament de gasos hivernacle), sinó que millora el benestar dels seus usuaris.

Aïllament exterior: càmera interior de recirculació d'aire - Aïllament exterior: mur de pedra i aïllant - Ajardinament amb plantes autòctones - Rehabilitació i reutilització dels elements existents

Ventil.lació creuada - Il·luminació d'alta eficiència - Sanitaris i aixetes de baix consum d'aigua - Pintures ecològiques - Fustes certificades

Pujar

La Llena - Serveis i projectes ambientals

Abadia, 8

25400 Les Borges Blanques

Tel 973 143 038